El dia 23 d’abril de 1.238 Jaume I ocupava amb les seues tropes el Grau de València i va establir el seu quarter general a Russafa. Des d’allí va preparar el setge i posterior assalt a la ciutat de València. Els musulmans, en senyal de rendició, desplegaren un llenç sobre el qual havien pintat les quatre barres roges d’Aragó.
DIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA
El dia 23 d’abril de 1.238 Jaume I ocupava amb les seues tropes el Grau de València i va establir el seu quarter general a Russafa. Des d’allí va preparar el setge i posterior assalt a la ciutat de València. Els musulmans, en senyal de rendició, desplegaren un llenç sobre el qual havien pintat les quatre barres roges d’Aragó.
El dia 9 d’octubre del mateix any el rei En Jaume entrava triomfal a la ciutat de València després d’haver expulsat els musulmans de les terres valencianes. Per aquest motiu celebrem aquest dia:
“EL DIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA”
Aquest fet històric mai no va ser oblidat pels valencians i começà a celebrar-se a partir del primer centenari (al segle XIV). 
A mitjan segle XV, aquesta celebració, va adquirir un caràcter més festiu i, per la quantitat de coets que es llançaven, sorollós i popular (potser d’ací vinga el costum de celebrar-ho tot amb coets). Quan aplegava el dia de la celebració, des dels terrats de les cases, la gent llançava tot tipus de coets cap al carrer, traques, piulets i tronadors. En una ocasió se’n tiraren més de tretze mil des del Palau de la Generalitat.
El dia que Jaume I entrava a València (9 d’octubre) va coincidir amb la festivitat de Sant Donís. La celebració d’aquesta festivitat va quedar lligada al fet històric del que parlem.
Després de la Guerra de Secessió, Felip V abolí els Furs que ens havia atorgat el rei Jaume I . Va prohibir les celebracions d’aquella entrada triomfal a València (l’any 1238) i, per tant, el llançament de tot tipus de coets. Com que eixe mateix dia es celebrava el dia de Sant Donís, algú va pensar que com ja que no podien tirar coets, com abans, ho farien d’una altra manera. Aleshores, els pastissers de la ciutat van començar a reproduir en pasta de massapà aquells piulets i tronadors que abans es tiraven, a més van fer imitacions de fruits i verdures amb els seus colors característics, obtinguts amb substàncies naturals i comestibles.
Un bon grapat d’aquestos productes de pastisseria envoltats en un mocador de seda, constituïa el regal que es feien quasi totes les parelles d’enamorats quan aplegava, cada any, el dia de Sant Donís (la “mocadorà” , costum que encara es manté en alguns dels pobles de la Comunitat Valenciana, sobretot de la província de València).
D’aquesta manera burlaven la prohibició de celebrar el dia de l’entrada de JAUME I a València d’aquell 9 d’OCTUBRE de 1.238.
