Hui, 23 d’abril, dia de Sant Jordi, celebrem el Dia Internacional del Llibre. Dóna la casualitat que Miguel de Cervantes i William Shakespeare, els més grans escriptors de les llengües castellana i anglesa, respectivament, van morir un vint-i-tres d’abril.
A finals del primer terç del segle passat, començà a arrelar aquesta festa, que es va consolidar fa vint anys, quan la UNESCO la va institucionalitzar a nivell mundial. Encara que tots sabem que aquestos “dies de” tenen una motivació comercial, com ara el Dia de la Mare o el Dia dels Enamorats, això no lleva que dedicar un dia al llibre siga un reconeixement merescut.
El llibre ha sigut un gran invent. L’etimologia diu que la paraula llibre ve del substantiu llatí liber, que feia referència a l’escorça d’alguns arbres. Es tallaven trossos de corfa blaneta sobre la qual es marcaven les lletres. No era un sistema tan sofisticat com els papirs egipcis, però funcionava, i permetia que els discursos passaren per damunt de les barreres del temps amb més fidelitat que el testimoni oral.
Els sociòlegs diuen que els textos que produeix una societat formen part de les institucions de la cultura, és a dir, de les coses estables, fixes, quasi inamovibles. Tanmateix, en els textos literaris es produeix una curiosa paradoxa. Si Joanot Martorell alçara el cap, de segur que trobaria alguna edició amb el text original del seu Tirant lo Blanc. Però, què passa en la ment del lector? No és cert que cadascú fem una lectura distinta d’una mateixa novel·la segons el nostre món, els nostres sentiments, les nostres experiències?
Moltes vegades diem que una història ens atrapa, ens captiva. Paradoxalment, quan una obra ens fa captius és quan la nostra imaginació es pren la llibertat d’interpretar a la seua allò que proposa l’autor. Vos havia dit que el terme “llibre” ve del substantiu liber, però liber, com a adjectiu, significa “lliure”. Ens sembla preciosa la relació “llegir un llibre ens fa lliures”. Ja coneixeu els tòpics: un llibre ens dóna ales, un llibre allibera la ment… Moltes vegades exercir la llibertat ens dóna por, però llegir obri portes sense risc. És la màgia de la literatura. Quan prenem un llibre en les nostres mans, ens atrapa amb el poder de fer-nos viure en primera persona històries increïbles, històries que fem nostres en imaginar-les, interpretar-les i sentir-les com ens vinga de gust. I sense demanar-li permís a l’autor. Al remat, les històries no són de qui les escriu, sinó de qui les llig.
Departament de Llengües d’ESO-BATXILLERAT.
